13 febr. Hort Terapèutic: Connectant Històries de Vida

Cultivant Benestar, Memòria i Comunitat a través de la Natura

A les Residències La Torreta Eixample El Prat, Corbera i Piera entenem la importància de la connexió de les nostres persones residents amb la natura. Moltes d’elles han crescut en entorns rurals, i el cultiu ha estat una part essencial de les seves vides. Per això, vam crear al 2020 un jardí dels sentits i un hort terapèutic, inspirats en la pionera de la jardineria terapèutica Karin Palmlöf.

L’objectiu és proporcionar una activitat significativa, promoure el benestar i estimular la memòria i els sentits a través del contacte amb la terra, els colors i les aromes.

Cultivem per a l’autoconsum i també per a la venda amb finalitats solidàries. Amb els productes recollits, com bledes, pebrots, enciams, tomàquets o albergínies, organitzem tallers de cuina i aprofitament, com les penques de bledes estofades amb ceba de la senyora Maria, les pizzes de pebrot i albergínia o les amanides amb tomàquet. Col·laborem també amb causes solidàries com La Marató 3Cat, organitzant des de fa tres anys parades d’Hort Solidari, on els nostres residents venen els productes i contribueixen amb la seva recaptació.

L’hort i el jardí terapèutic no només embelleixen els nostres centres, sinó que també enriqueixen la vida de les persones que en formen part.

Veus de l’Hort: Records, Aprenentatge i Comunitat

A l’hort terapèutic, la terra no només dona fruits, sinó que també desperta memòries i reforça vincles. Per a Santiago, treballar-hi significa reviure la seva història. “Em dona alegria perquè ho he viscut tota la vida”, diu mentre recorda els solcs i les tècniques de reg. “Sempre que veia un tomàquet madur al camp, el collia i me’l menjava. Aquí m’ha passat el mateix, ja me n’he menjat més d’un!”, explica entre rialles.

Paco, amb una vida dedicada al camp, troba satisfacció en el cultiu de cebes, api i enciams, convençut que “tenen millor sabor que els comprats”. Per a Mere, en canvi, l’hort ha estat tot un descobriment. Mai havia treballat la terra, però aquí ha trobat una manera de distreure’s i adaptar-se a la seva nova vida a la residència, de la mà del seu company d’habitació. “Em va ajudar a no pensar en altres coses, em va obrir el camí”, assegura.

La connexió amb la natura també fa reviure records a Maria, que va compartir l’amor pel camp amb el seu marit. “És una il·lusió veure com creix allò que plantem”, comenta mentre suggereix incorporar albergínia blanca a la pròxima temporada, convençuda del seu sabor exquisit. Per la seva banda, Teresa, de família pagesa, observa amb satisfacció el creixement dels pèsols. “Sempre he estat acostumada al camp”, diu amb orgull.

Per a Juan l ´hort és un motiu d’alegria i el viu amb música, cantant mentre té cura de les plantes, com feia durant la seva infància a Calasparra. Pedro i Laura es dediquen amb cura al manteniment de l’espai, revisant els tomàquets cherry, eliminant males herbes i assegurant-se que tot es mantingui ben regat. “És gratificant veure com tot creix i com les plantes agraeixen les seves mans”, expliquen. Paquita, que ha tingut hort tota la vida, gaudeix donant bons consells. “Estic en la meva salsa”, diu amb entusiasme.

Per a molts, l’hort és records i aprenentatge. Manuel, criat a l’Alpujarra Granadina, recorda com als 13 anys ja treballava al camp recollint ametlles i varejant oliveres, on va guanyar el seu primer sou: “quatre duros al dia de les antigues pessetes”. Ara, l’hort li permet compartir la seva experiència amb altres residents.

Més que un simple espai de cultiu, l’hort terapèutic és un punt de trobada on la terra uneix generacions i records, esdevenint un refugi d’identitat, aprenentatge i benestar. Un espai on no només cultivem la terra, sinó també vincles, aprenent nosaltres d’ells mentre compartim històries de vida.